Espectacle amb banda de música i cheerleaders inclòs!
Aquells que veiem assajar en les fotos d'una crònica de fa uns dies.
.
dissabte, 30 d’agost del 2014
Comiat de Tucson: Wildcats stadium
Arizona wildcats 58 - UNLV Rebels 13 (Las Vegas)
Go wildcats!!!!
Tot un espectacle!!!!!
dimarts, 26 d’agost del 2014
Crònica dies 24 i 25
Diumenge 24
Ahir vam anar a Chiricahua mountains, a dos hores en cotxe des de Tucson en direcció sud-est. Els Apaches, les anomenaven: 'The Land of Standing-Up Rocks', un nom escaient per una meravellosa terra rocosoa. Aquestes muntanyes, amb passat volcànic, amaguen unes formacions rocoses ben curioses: agulles, totems, roques d'equilibris increïbles, etc. Nosaltres hem fet un recorregut (Echo canyon trail) curt fins a les groutes. Després hem dinat al Massai Point, punt elevat amb vistes sobre un mar de punxes rocoses. De tornada hem passat per Pearce que té un gosth town, res espectaculsr, simplement curiós el fet que és l'exemple dels pobles miners fundats per la febre de l'or i després abandonats en menys de 100 anys. Aquí van descobrir or el 1896, al 1920 la població eren 1500 persones, i només 15, l'any 2000. També parem a Benson a pendre'ns un gelat en una típica gelateria de peu de carretera, on pots utilitzar el Drice-thru ( servei en cotxe). Conclusió, tot i lluny, visitar el Chiricahua National Monument ha estat una decisió encertada i recomanable.
Dilluns 25
Objectiu d'avui, baixar en direcció al sud, cap a Nogales (frontera amb Mèxic) i parada a Tubac. De tornda anar aun paratge natural anomenat Patagonia, i recòrrer una carretera panoràmica de la qual ja em vam fer un tros quan vam anar a Tombstone. Abans de sortir passem per l'estadi dels Wildcats a comprar entrades pel partit inaugural de temporada de Football d'aquest divendres. GO WILDCATS!!! Aquí cal animar els Wildcats ho estàs perdut, és l'equip de l'Universitat d'Arizona i té molta afició arreu.
Anem en cotxe fins a Tubac, el paisatge canvia quan entrem al Green Valley, un contrast amb els saguaros de Tucson, només 60km al sud hi ha més arbres i tot és verd. Tubac és un poble basat en les botigues de ceràmica i forja, una mica com la Bisbal i Breda, però a la mexicana. També hi ha galeries d'art i joies. Però no sembla tenir gaires visitants, si més no avui, i moltes botigues tot i tenir el cartell d'open, estan closed. Fem una volta pel poble i dinem en un bar d'allà. Quàn han començat a créixer nuvolades, hem agafat el cotxe per seguir cap al sud a visitar la Missió de Tumacacori...és sorprenent! L'església està sense restaurar, pràcticament com estava a mitjans del segle XIX quan va ser abandonada. Hi ha un petit museu amb la història dels jesuïtes i de les diferents tribus índies. Sembla quela pluja ens esperés quan hem enfilat cap a Nogales. Un cop al poble, la pluja i els núvols, no afluixen, així que veiem el mur que recorre els turons, rere una cortina d'aigua. Xoca veure la frontera, custodiada per una tanca metàlica, no hi estem acostumats. El temps no canvia, així que decidim tornar a Tucson i no anar a Patagònia. Un cop a Tucson no plou i ens reben els 96°F (36°C), buff quin canvi quan havíem estat a 63°F!!!!!
Bé això és el sud d'Arizona és així a l'estiu, plou i fa sol, mentre escric això, dia 26, l'Anna ha hagut de desfer el camí a la feina perquè ha quedat xopa, ja que plou a bots i barrals, amb vent, llamps i trons.
Fins aquí avui i gaudint els últims 5 dies a Tucson. Petons a tots!
dissabte, 23 d’agost del 2014
dimecres, 20 d’agost del 2014
dimarts, 19 d’agost del 2014
Dia 18
Avui hem llogat un cotxe i hem anar al Sabino canyon, on ens hem trobat amb l'agradable sorpresa d'un bany al riu. La veritat és que no teníem gaire clar que hi trobaríem però banyar-se al riu mentre els saguaros (cactus) que veus davant et recorden que estàs en una zona més aviat àrida, és com un oasi al desert. Al "canyon", un bus-trenet ens ha portat per tot el congost enclotat entre parets de roca rogenca i cactus. Ens han dit que fa dues setmanes quasi no baixava aigua, així que ens hem banyat en l'aigua de la pluja dels últims dies. Després hem dinat el nostre picnic al centre de visitants i així ja hem agafat el cotxe cap a les Catalina mountains, estàvem 97°F (36-37°C), bufff sort del AC del cotxe. Les Catalina mountains estan engantxades al nortest de Tucson, i són el refugi ideal de la calor i el sol de la plana. Hem anat pujant tot trobant formacions rocoses de difícil equilibri, boscos de pi àrees de picnic i acampada, fins arribar al Summerhaven, la petita estació d'esquí (només hem vist una pista, però per estar a 50km de Mèxic, prou bé) i les antenes no gaire maques del Mount Lemmon. Llàstima de no tenir cotxe tots els dies, pq la zona era preciosa i ben segur tots els camins que no hem pogut recórrer. Finalment hem berenat a la Inspiration rock i de tornada, recordeu que aquí el sol es pon a les 19h. Molt bona nit!!! Petons amics i família.
Curiositats US
Aquest és un llistat de curiositats i altres coses que hem observat aquí a USA. Segur que se'ns acudeixen més però, de moment, aquestes.
Alimentació
- Sopen aviat (18-19h)però els supers obren fins les 22PM com a mínim i obren els set dies de la setmana.
- No tenen llet UHS, tota és refrigerada.
- Els gots de la beguda són enormes i semple te'ls posen amb molt de gel trinxat, per això cal la palleta que també hi posen.
- Quan vas a dinar o sopar l'aigua és de franc i et van reomplint el got.
-Tot ho prenen amb salsa!
- Al supermercat tot és gran: per exemple la cervesa la venen quasi tota refrigerada (un passadís de neveres sencer) i cal comprar-la de 6 en 6 o llaunes de 3/4 o 1L, no pots comprar uns llauna de refresc ha de ser en packs, la salsa bolonyesa més petita és de 3/4kg, etc.
-The whole foods és una cadena de supermercats de menjar ecològics i orgànics. A la resta sempre hi trobes algunes seccions
- Més de super: tenen desenes de tipus de cookies però costa unes galetes tipus maria, sense xocolates o cremes.
Transport
- De cada 5 cotxes un és una pick-up (com la del foraster),coma mínim a la zona de Califòrnia i Arizona. Creiem que molts per fardar!
- Molts fords mustangs i cotxes grans.
- Quan tanques el cotxe sona una botzina bastant pesada.
-Cada estat té el seu propi dibuix a la matrícula!
-En alguns estats com per exemple Arizona el casc no és obligatori!!!! Com pot ser, i veiem motoristes a l'autopista sense casc.
-Pots estar enmmig del desert i veure un camp de golf!
-Alguns cotxes van sense matrícula, encara no sabem per què? A Arizona només cal dur la de darrere.
- Molts dels intermitents de darrere del cotxe són les llums de frens vermelles fent pampallugues.
- Hem vist autocaravanes arrossegant cotxes, però no amb remolc, si no tan sols lligats i cotxe circulant darrere. I cotxes duent l'equipatge amb pops en un suport exterior com d'aquest de dur bicis.
Allotjament
-Totes les finestres són correderes i tenen mosquitera i el més curiós és que no hem vist ni un mosquit!
- A tots els motels tenen la maquina de gel i dins l'habitació hi trobes la galledeta per anar a buscar-lo.
Costums
- Arreu hi ha menjar per endur, i arreu si no t'ho acabes pots demanar que t'ho preparin per endur-t'ho.
- Si pagues amb targeta pots apuntar la propina amb boli al tiquet, és presuposa la propina. Alguns tiquets ja t'indiquen la propina recomanada. Aquí són tips o gratuity.
- D'entrada no fan petons i si en fan en fan només 1.
- Aquí a Tucson el sol és pon a les 7:10pm en ple estiu.
- Avui hem vist assaig de la banda de la facultat i també el "recruitment" (reclutament) de les fraternitats per a noies.
dimecres, 13 d’agost del 2014
dimarts, 12 d’agost del 2014
Dies 10, 11 i 12
Finalment hem llogat un cotxe. L'Anna ha tingut festa a l'hospital diumenge i dilluns, i hem decidit anar a visitar els voltants de Tucson (ells pronuncien [tiuson]).
DIUMENGE 10
Vam anar al Catalina State park i vam fer un volt pel desert, amb pluja inclosa, jejeje, bé només una mica, però és curiós fer-te una foto amb un saguaro (típic cactus del far west) mentre plou. Llàstima que des d'allà no podíem pujar a la zona de les muntanyes de Catalina i al Mont Lemmon (2791m). Diuen que és una zona molt maca i on a l'hivern es pot esquiar. Ja hi aniem un altre dia. Després de veure cactus i arbustos de diferents tipus, fer la suada i menjar el picnic, decidim anar al Desert museum. És una mena de jardí botànic i zoo. Allà veiem cactus, serps, taràntules, peixos de rius d'Arizona i mar de Cortéz, un ós, un puma de les muntanyes, granotes i gripaus, colibrís, una nútria i un castor, gossos de les praderes i algun més. Tb entrem en una cova i en una exposició de cranis de cocodrils. Ens criden molt l'atenció les Spotted garden eel (Heteroconger hassi) o anguiles jardineres; si podeu busqueu algun vídeo per internet, són genials. Això si , no ens lliurem d'una estona de pluja, els núvols ens segueixen.
Per acabar el dia anem al Gate pass a veure el capvespre, arribem just per veure pondres el sol, aquí ho fa a les 19:10h. El cel vermell, els núvols i els saguaros són un bon paisatge per acabar el dia.
DILLUNS 11
Anem a Tombstone (làpida) poble de western i de passat miner, anomenat així perquè qui el va fundar era un buscador d'or a qui els militar dels forts li deien que l'única pedra que trobaria seria la de la seva tomba perquè era zona d'apatxes. Així que quan va descobrir un filó de plata el va anomenar Tomb-stone. Amb el descobriment ràpidament milers de persones van anar-hi i va créixer el poble. Només apropar-nos-hi destaquen alguns edificis de pel.lícula de l'oest. El poble ha conservat un carrer amb edificis de l'època dedicats avui al turisme, amb diligència inclosa. La nostra visita a Tombstone es resumeix en:
- Dinar al Big nose Kate saloon, amb fotos de cowboys incloses i música en directe.
- Visita al OK Corral per conèixer i veure la representació d'un famós tiroteig que ha estat argument de moltes pel.lícules
- Passeig pel carrer i botigues, olor a cuir de les botes dels cowboys i tot de personatges disfressats arreu ambientant els carrers i fen-te sentir com si estessis enmig d'un western.
De tornada agafem una carretera panoràmica amb un paissatge curiosament humit,...ho entenem de seguida quan comença a ploure. En el dia d'avui en menys de 60 milles hem passat del desert de saguaros als prats d'herba...amazing!!!
DIMARTS 12
Ens llevem d'hora per anar a visitar la missió de Sant Xavier del Bac abans de tornar el cotxe de lloguer. Es troba dins d'una reserva india, i és el més clar exemple d'arquitectura colonial espanyola de final del segle XVIII. Després un cop a casa hem fet piscina tot i que el dia estava mig ennuvolat, al migdia ha tornat a ploure!!!! I això que aquí diuen que no plou quasi mai, jeje, serà perquè hi som nosaltres. Per cert avui hem tret el bolquer al Martí durant el dia, 1r dia, així que de pluja no ens faltarà però d'un altre tipus.
Petons i bona nit!
dijous, 7 d’agost del 2014
Dia 8: Tucson life
Demà farà una setmana que som a Tucson, i volem intentat explicar com és la ciutat i la vida aquí. Tucson és una ciutat de mig milión d'habitants, la 2a més gran de l'estat, la seva àrea metropolitana ja passa el milió. La capital és Phoenix, 1'5 milions, i Arizona té una superfície aproximadament com Itàlia, i un total de població d'entre 5 i 6 milions.
Us copiem un fragment de la viquipèdia:
"Arizona és un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48è admès a la Unió. En aquest estat s'hi troba el Gran Canyó del Colorado. Hi ha tres teories de la significació original de la paraula «Arizona». Els espanyols anomenaven aquest territori "zona àrida". Amb el pas del temps va adoptar el nom actual, Arizona. Altra teoria sosté que el nom provindria del toponímic emprat per conquistadors o pastors d'origen basc "Aritz Ona", lit. "Bon Roure", en ser la reserva més gran de roures al sud dels actuals EUA. Així mateix, altra teoria (la més factible) situa el seu origen en la frase a elĭ ṣonak (actual: a elĭ ṣonǎ), que en llengua O'odham significa "menuda font". (Hi ha molts exemples de l'ús de "ari" i "són" en noms de llocs en el sud d'Arizona: Tucsón, Arivaca, Sónoita/, Arivaipa.) El topònim Arizonac es va aplicar inicialment als camps de mines de plata, i més tard (ja reduït a Arizona) al territori sencer."
Com veieu aquí, i en general a US estan més amples que Europa!!! Això també es veu a Tucson, pel que hem pogut observar, si no fós perquè tenim el campus Universitari davant, podríem dir que és com una mega urbanització. És a dir, carrers i carrers de cases sense comerços ni bars. Els restaurants i bars es localitzen sobretot al downtown i a prop de megasupermercats tipus carrefour (el comerç petit és pràcticament inexistent). Així que la ciutat està pensada pels cotxes i no pels vianants. De fet no veiem gaire gent caminant pel carrer.
Que més, l'Anna té l'hospital a 5 minuts a peu, això esta molt bé!!! Per altra banda hem d'agafar el bus per anar al super perquè està a una milla. El centre el downtown tampoc està gaire animat, és més de negocis, però només hi ha tres edificis alts d'oficines. Allà hi ha la biblioteca pública, on ja hi hem anat un parell de vegades, i algun museu. El lloc més animat són un parell de carrers que van del campus cap al downtown i els tenim a 10minuts amb el tranvia.
De moment la nostra vida aquí es basa en piscina, les tardes l'Anna a urgències, anar al super, al downtown, i ja està; i bé com que a les vuit és fosc, ens fem un fart de mirar sèries. (Agraïment especial a la Nuni per l'assortiment). Per tant ens cal llogar un cotxe per anar al Saguaro park (del desert), a Tombstone (a veure recreació de tiroteig de western) o a les Catalina mountains.
Anna: la feina a l'hospital és una passada! És com estar a anatomia de grey... els primers dies anava molt boja amb l'idioma però cada cop millor... suposo que li vaig agafant el truc. A urgències veiem molts accidents de trànsit, intoxicacions x drogues i alcohol i ictus (aquestes són les patologies més ateses). La gent a l'hospital és molt agradable i helpful...Em sento ben acollida....
Bé ja us explicarem més coses. Una abraçada desde Tucson, Arizona.
dilluns, 4 d’agost del 2014
Dia 3
Bé seguidores i seguidors, ens sembla que ja és hora de deixar estar això de les cròniques diàries. Ja no estem de viatge, ja no som nòmades, ara som sedentaris. Així que avui resumint avui hem fet següent: passeig matinal fins al The University Arizona Medical center i després al campús universitari, passant entre facultats i cases de
Fraternities (si aquestes de les pelis:Gamma gamma Kappa, Beta beta beta, etc) i després piscina abans de dinar. A la tarda després de la migdiada, hem agafat el tramvia Sun link, que van estrenar fa 10 dies i la gent hi pujava per veure'l, fins al Downtown (el centre) on hi ha 3 gratacels i edificis d'oficines i teatres; estava una mica mort pq avui era diumenge. La resta de la ciutat són carrers de cases baixes però en una cantonada del campus hi ha un carrer de botigues de roba i bars bastant animat. Ens sembla que a partir del dia 15 hi haurà més vida perquè creiem que comença el curs universitari. Bé, si no hi ha peticions especials, segurament no farem cròniques diàries, bé o potser sí. Bona nit des de Tucson.
diumenge, 3 d’agost del 2014
DIA 2
Avui ens adormim i ens hem llevat una hora més tard del previst (8:30h)... ens queda un tros de camí prou llarg x arribar a Tucson (uns 300km) i hem d'arribar abans de les 17h pq hem de tornar el cotxe de lloguer i pq la oficina de l'apartament on estarem també tanca a les 17h. Així doncs, rcollim els nostres bàrtols i ens acomiadem de Prescott amb nostàlgia pq sabem que el nostre viatge com a tal ha arribat al seu final. Agafem l'autopista en direcció a phoenix primer i tucson, després. A mesura que ens acostem a Phoenix el paisatge s' omple de cactus enormes a bandai banda de la carretera (aquí els hi diuen saguaros). Els saguaros són el símbol d'Arizona i de l'antic oest americà. La temperatura puja fins als 96° F (35,5°C) quan creuem Phoenix però a mesura que ens allunyem de Phoenix i arribem a tucson, la temperatura baixa una mica (29°C). Phoenix és una ciutat de 560.000 habitants i és una típica ciutat americana (gran extensió amb edificis baixos, fins i tot mobil homes i només quatre gratacels al bussines district. Arribem a temps d'anar al super, recollir les claus de l'apartament i tornar el cotxe). Nosaltres estem allotjats just davant del campus universitari i només a dos carrers de l'hospital on haig de treballar (x sort, perquè ens hem adonat que les distàncies són llarguíssimes!). L'apartament està prou bé: senzill, sense luxes, però net... té zona comunitària de bugaderia i el més important:té piscina!!!
Després de 5 dies a New York i 3 a San Francisco, visitar 4 estats i 2290 milles de cotxe (3685km) en ruta, demà ens llevarem amb l'únic objectiu de situar-nos en una ciutat nova d'on curiosament no haurem de fer les maletes ràpidament com fins ara. Tot aquests dies han estat emocionants, ara seran diferents però igualment fantàstics!
dissabte, 2 d’agost del 2014
DIA 1
Ja estem a l'agost, més d'estiu per excel.lència, doncs nosaltres hem jugat al gat i la rata amb la pluja. Hem agafat dos xàfecs amb el cotxe increïbles, i això que pensavem que la pedregada d'anava a Las Vegas ja va ser massa. Però comencem per ordre, el dia a Williams s' ha aixecat força clar (sol i núvols). Ens hem preparat i directes al Grand Canyon, aquesta vegada no hem anat al Mather point si no que hem agafat el trecall cap a Desert view. És una carretera que voreja la riba sud en direcció a l'est fins al territori Navajo. Hem fet tres o quatre paradas per admirar les vistes. Ha estat molt millor que ahir, sense tanta gent, sense tantes baranes i amb sol. A més a més les vistes són més obertes i ens han deixat veure el riu. A més a més fer aquest camí ha tingut la recompensa de veure una mica la Navajo reserve. Hem parat a botigues d'indis i al Little colorado, un congost molt profund i que ens ha permès acostar-nos fins a la vora mateix. Després hem dinat a Cameron, en un dinner-souvenir-navajo-.... El recorregut ha estat quasi circular, però molt curiós, hem començat amb boscos, seguits de desert vermell, després pastures i finalment altra vegads boscos. Després de passar per Flagstaff, ciutat més important de la zona, i creuar uns boscos de Ponderosa pine (a què us recorda el nom?), hem baixar per la carretera que fa el Oak creek canyon. Aquest congost humit acaba desenvocant en les Red rocks of Sedona. Les muntanyes vermelles són de pel.lícula de far far west. Només hi hem estat de passada pq havíem de dormir a Presscot, però ha paga la pena. De camí a Preescot altra vegada tempesta, déu n'hi do! Però hi hem arribat, i després de passar pel motel, a sopar a
Downtown, al Saloon The Palace!!!! El local data del 1877, situat a la Whisky row, i ha vist passar quasi tota la vida de Preescot (només 150anys), i és el més antic d'Arizona. S'hi han rodat diverses pel.lícules: Junior Bonner amb Steve McQueen, Billy Jack i Wanda Nevada. Igual que a Williams, aquí també hi ha alguns cowboys amb barret. Aquí sí que he pogut tastar una Arizona beer (Ignasi), pq en el d'ahir no servien begudes alcoholiques. Ara toca anar a dormir, demà arribarem a Tucson. Fi del viatge però no de l'aventura, encara queden 30 dies. PETONS!!!!
divendres, 1 d’agost del 2014
DIA 31
El dia s' ha aixecat regular, per això aprofitem per voltar per Williams. El poble s' estructura en una recta farcida de benzineres, motels, bars ambientats en fa 30 anys o més, i botigues de souvenirs dedicades al Grand Canyon i la Route 66!!!! Creixen les nuvolades i els radars indiquen que plou al Grand Canyon per això decidim dinar al poble i sortir al migdia. Un cop preparats per sortir, hem hagut de fer una pausa pq teníem la tempesta a sobre i plovia a bots i barrals. Finalment sortim a un quart de tres plovent, cal intentar-ho! Després d'una hora de pluja i treves, arribem al Grand canyon NP, està ennuvolat però no plou. Quan ens apropem a The South rim, la vista és increïble!!!! Segur que amb sol talla la respiració, però nosaltres veiem els llampecs força aprop, així que no tenim gaire temps. És enorme, és una llàstima no poder veure els colors vermellosos del tot. Diuen que és veu des de l'espai!!! 29km en el punt més ample i 1600m en el més profund!!! És molt turístic i hi ha molta gent, la riba nord és més tranquil.la però cal fer una volta d'uns 350km, així que res, amb la multitud. No fa ni tres quarts d'hora que som allà que comença a ploure, així que cap al cotxe. Demà si el matí és bo potser hi tornem. El que si que ens queda pendent per un altre viatge fer una excursió a unes cascades i un pont natural per poder trepitjar el grand canyon!
Quan arribem a Williams està plovent (quina novetat!), així k passem pel súper, pel motel a deixar les coses i sortim a sopar al Three pines (un típic restaurant americà on sopem steak i cheese burguer)... ens mereixíem un bon sopar després del dia accidentat que hem tingut.
En fi, s' acaba el dia i tb s' apropa el final del viatge... demà ja veurem quin temps fa i demà passat cap a Tucson que em toca (Anna) començar a treballar una mica... petons i bona nit!
dijous, 31 de juliol del 2014
DIA 30
Aquest matí hem dit adéu als neons i els casinos per sortir de Las Vegas direcció Arizona, el 4 estat que visitem. Sortint de Las Vegas ens rep l'aridesa del desert i les muntanyes rocoses. Creuem el Riu Colorado sense veure ni tampoc ka gegantina presa Hoover, però un embassament i el color vermellós de la roca en donen fe. Enfilem una carretera d'aquelles rectes, milla rera milla fins a Kingman. Població per on passa la Route 66 i també el seu mershandising. Visitem el centre d'informació i ens donen el Passport motero. No perdem l'oportunitst de dinar al Mr D'z, tipic lloc ple de Marilyns i Elvis, i els típics colors rosa i verd turquesa. Bé la pick-up Chevrolet clàssica de fora era blava. Sembla que llocs com aquest només siguin recreacions de les pel.lícules, per hi són de veritat. Després hem seguit fins a Seligman, el town és un tros de r66 ple de llocs curiosos i souvenirs dela ruta. Allà hem vist el Snow cap bar i Angel and Vilmas' baberia, de la família Delgadillo. I hem vist els cotxes de cars de veritat pq el poble veí que ara no recordem el nom, va servir per inspirar el de cars. Final de trajecte Williams, punt de sortida per demà anar al Grand Canyon NP. Bona nit!
dimecres, 30 de juliol del 2014
DIA 29
Avui hem mandrejat força i després d'esmorzar, hem anat una estona a una de les piscines de l' hotel... li devíem al Martí (ahir es va passar el dia dient que volia anar a la piscina i quan li vam dir que el portàvem resulta que estava tancada! )....hem fet xip-xap, uns quants salts i una mica de sol x assecar-nos i cap a l'strip aquest cop però hem agafat el cotxe x visitar els hotels més allunyats. Primera parada al Mirage x dinar de buffet... ens hem atipat k la tarda és llarga i seguidament hem comprat les entrades x entrar a veure els dofins, tigres , lleons blancs i els seus cadells...els dofins sempre simpàtics els hem pogut veure gairebé fins a tocar i a més hi havia un pis a sota que et permetia veure'ls sota l'aigua... el Martí no ha parat de mirar-los i de tronxar-se de riure. Després hem vist els lleons blancs que estaven dormint, un guepard, els cadells de tigre blanc (3 cadells jugant entre ells, moníssims! ) i el tigre blanc de Sibèria, tot de molt d'aprop! Mentre el Martí feia la migdiada, ens hem acostat al wynn i a l'encore, dos hotels més "pijos" però no gaire ambientats comparats amb la resta...En un d'ells ens hem acostat a veure una weeding chapel ( on la gent es casava en serio, no vestits de marylin, ni Elvis, jeje). Finalment quan el "bello durmiente" s'ha despertat, hem anat al circus, circus ambel cotxe i hem pogut veure un espectacle de trapezistes...el Martí aplaudia com un boig! Després del circ hem decidit que estàvem cansats i que tornàvem cap a l'hotel x fer les maletes i descansar.
Després de posar el Martí a dormir, l'Ignasi ha baixat al casino a fer una mica el ludòpata. Quan ha pujat explica que després de guanyar 10$ en una màquina, quan ja tornava cap a l'habitació ha vist una taula de ruleta on es podien fer apostes amb fitxes 1$ perquè a la resta són a partir de 10$ i ha decidit jugar. Ha canviat 5$ que era el mínim, però només l'hi han donat una fitxa pq per tenir d'1$ calia posar 20$. Així que només tenía una oportunitat que ha jugat al 14 vermell, i resulta que ha tocat!!!! Després de reclamar el que era seu, pq quasi li pispen, se n'adona que ha guanyat 180$!!! Ni ell mateix s'ho creia!!! L'hotel ens ha sortit de franc!!! Demà ens toca dia de ruta x arribar a Williams (a prop del grand canyon). Bona nit!!!
dimarts, 29 de juliol del 2014
DIA 28
Ens hem llevat passades les 8:30h...després d'esmorzar ens dirigim a l'stript per veure els diferenrs hotels...per començar hem entrat al MGM. La planta subterrània és el rainforest cafè: un bar ambientat en la selva om hi ha diversos animals mecanitzats i on també hi ha un aquari d'aigua salda enorme... el Martí està bocabadat mirant-ho tot! Després hem passar pel cosmopolitan, on sorpreni el seu sostre amb pedres d'svarosky x tot arreu. El següent ha estat el bellagio que té una entrada on el sostre està ple de flors immenses bufades artesanalment, tb té un jardí botànic amb estancs amb peixos i a l'entrada un llac de 3,2 ha on s' hi fan espectacles amb les fonts i música impresionants (aquí tot és a lo grande)...pel camí hem passat per l'hotel New York-New York (amb l' empire state, el chrysler i el pont de broooklyn), l'hotel parís (amb torre eiffel inclosa) i també pel caesars (amb impresionant piscina amb columnes romanes , llits reclinables per prendre el sol i fins i tot barra de bar dins a la piscina on es pot jugar al black jack). Hem parat a dinar al buffet del Flamingo que té un jardí tropical amb flamencs de veritat inclosos i tot enmig del desert de Nevada. Per baixar el dinar hem passejat pels carrers de Venècia mentre vèiem els canals i les gòndoles a l' hotel the venecian i hem vist una opereta de Carnaval a la piazza san marco...súper ben ambientat. De fet gairebé és el que més ens ha agradat del dia... això i l'espectacle de fonts del bellagio.
Pasejant per Las Vegas et sents és si viatgessis a un país diferent a cada cantonada.... és una mica agobiant la calor i la gent, però és especacular tot plegat! També té la seva màgia sobretot quan l'Anna és va guanyar 5$ en una màquina del The Mirage, on demà hemde tornar per veure lleons blancs, tigres i dofins. Després d'un llarg dia caminant amunt i avall tornem al nostre castell a sopar i decidim a anar a fer un volt nocturn. De nit tot canvia, tot són llums, colors i músiques. Ja hem estat a NY, Paris, Venecia,...doncs pq no anem a Egipte?
Ens acostem al Luxou amb la seva piràmide i esfinx gegants. Sembla mentida tot plegat. Després caminem fins al Bellagio, passant per ponts i casinos i trobant tot de personatges curiosos: minions, vedettes, un parell d'Elvis, conilleta playboy, superherois, etc. Un cop davant el Bellagio veiem l'espectàcle de les fonts: és genial!!!! Molt recomanable, tant que el mirem tres vegades! Després tornada a Excalibur i a descansar les retines pq demà més Viva Las Vegas!
dilluns, 28 de juliol del 2014
DIA 27
Hem deixat el motel Super 8 de Barstow en direcció a Mojave reserve però abans d'arribar-hi hem parat al Cafè Bagdad! Allà on van rodar la pel.lícula del marteix nom. Local curiós i turístic de la Ruta 66, ple de notes, samarretes i banderes d'arreu. Només aturar i sortir del cotxe, els curiosos "amos" del lloc ens han ajudat a fer-nos la foto de rigor, convidat a passar i donat el llibre de signatures després de preguntar d'on érem... després d'aquesta parada hem anat cap a mojave reserve.... primer ens hem aturat a prop de les roques de granit que són unes muntanyes d'aquest material al pocs km de l'entrada a la reserva. Després hem seguit cap a les famoses dunes cantarines, es diuen així pq segons d'on bufa el vent emeten un so com un avió que no hem sentit. Hem parat a Kelso on hi ha el centre de visitants i hem visitat l'exposició que hi havia sobre la reserva i la seva flora ( arbres de josuhé) i fauna (escarbat negre, llangardaix de mojave, 3 espècies diferents de serps de cascabell,...). Hem dinat el picnic que portàvem allà mateix i hem anat seguint la carretera fins a cima dome, un petit turó pel que si arriba amb un camí senyalitzat que no hem fet x l' excés de calor ( Martí) i per por a les 3 espècies dieferents de cascabell jeje. La gràcia de l' excursió és qu des del turonet tens la vista dels arbres de josuhé, que són una espècie de cactus però tipus arbre ( els k veureu a les fotos)... nosaltres la vista l' hem tingut desde baix.
Hem sortit de Mojave amb el nostre proper destí al cap: Las Vegas. Per la highway ens ha caigut una tempesta amb calamarsada inclosa que déu n'hi do! A les 17h hem arribat a Las vegas....encara estem adaptant-nos al canvi!!! Això és un altre món... Ens allotgem a l'hotel excalibur ( és un castell)...demà tocarà recòrrer l'strip o Las Vegas boulevard...així que a sopar i a dormir.
diumenge, 27 de juliol del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)