Ja estem a l'agost, més d'estiu per excel.lència, doncs nosaltres hem jugat al gat i la rata amb la pluja. Hem agafat dos xàfecs amb el cotxe increïbles, i això que pensavem que la pedregada d'anava a Las Vegas ja va ser massa. Però comencem per ordre, el dia a Williams s' ha aixecat força clar (sol i núvols). Ens hem preparat i directes al Grand Canyon, aquesta vegada no hem anat al Mather point si no que hem agafat el trecall cap a Desert view. És una carretera que voreja la riba sud en direcció a l'est fins al territori Navajo. Hem fet tres o quatre paradas per admirar les vistes. Ha estat molt millor que ahir, sense tanta gent, sense tantes baranes i amb sol. A més a més les vistes són més obertes i ens han deixat veure el riu. A més a més fer aquest camí ha tingut la recompensa de veure una mica la Navajo reserve. Hem parat a botigues d'indis i al Little colorado, un congost molt profund i que ens ha permès acostar-nos fins a la vora mateix. Després hem dinat a Cameron, en un dinner-souvenir-navajo-.... El recorregut ha estat quasi circular, però molt curiós, hem començat amb boscos, seguits de desert vermell, després pastures i finalment altra vegads boscos. Després de passar per Flagstaff, ciutat més important de la zona, i creuar uns boscos de Ponderosa pine (a què us recorda el nom?), hem baixar per la carretera que fa el Oak creek canyon. Aquest congost humit acaba desenvocant en les Red rocks of Sedona. Les muntanyes vermelles són de pel.lícula de far far west. Només hi hem estat de passada pq havíem de dormir a Presscot, però ha paga la pena. De camí a Preescot altra vegada tempesta, déu n'hi do! Però hi hem arribat, i després de passar pel motel, a sopar a
Downtown, al Saloon The Palace!!!! El local data del 1877, situat a la Whisky row, i ha vist passar quasi tota la vida de Preescot (només 150anys), i és el més antic d'Arizona. S'hi han rodat diverses pel.lícules: Junior Bonner amb Steve McQueen, Billy Jack i Wanda Nevada. Igual que a Williams, aquí també hi ha alguns cowboys amb barret. Aquí sí que he pogut tastar una Arizona beer (Ignasi), pq en el d'ahir no servien begudes alcoholiques. Ara toca anar a dormir, demà arribarem a Tucson. Fi del viatge però no de l'aventura, encara queden 30 dies. PETONS!!!!
Les muntanyes per pujar-les. Els paisatges per admirar-los. Catalunya per aprendre a estimar-la.
.
dissabte, 2 d’agost del 2014
DIA 1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu escriure comentaris amb algun compte dels establerts, si no en teniu trieu l'opció d'anònim però signeu dins el comentari.