Crònica dies 24 i 25

Diumenge 24
Ahir vam anar a Chiricahua mountains, a dos hores en cotxe des de Tucson en direcció sud-est. Els Apaches, les anomenaven: 'The Land of Standing-Up Rocks', un nom escaient per una meravellosa terra rocosoa. Aquestes muntanyes, amb  passat volcànic, amaguen unes formacions rocoses ben curioses: agulles, totems, roques d'equilibris increïbles, etc. Nosaltres hem fet un recorregut (Echo canyon trail) curt fins a les groutes. Després hem dinat al  Massai Point, punt elevat amb vistes sobre un mar de punxes rocoses. De tornada hem passat per Pearce que té un gosth town, res espectaculsr, simplement curiós el fet que és l'exemple dels pobles miners fundats per la febre de l'or i després abandonats en menys de 100 anys. Aquí van descobrir or el 1896, al 1920 la població eren 1500 persones, i només 15, l'any 2000. També parem a Benson a pendre'ns un gelat en una típica gelateria de peu de carretera, on pots utilitzar el Drice-thru ( servei en cotxe). Conclusió, tot i lluny, visitar el Chiricahua National Monument ha estat una decisió encertada i recomanable.

Dilluns 25
Objectiu d'avui, baixar en direcció al sud, cap a Nogales (frontera amb Mèxic) i parada a Tubac. De tornda anar aun paratge natural anomenat Patagonia, i recòrrer una carretera panoràmica de la qual ja em vam fer un tros quan vam anar a Tombstone. Abans de sortir passem per l'estadi dels Wildcats a comprar entrades pel partit inaugural de temporada de Football d'aquest divendres. GO WILDCATS!!! Aquí cal animar els Wildcats ho estàs perdut, és l'equip de l'Universitat d'Arizona i té molta afició arreu.
Anem en cotxe fins a Tubac, el paisatge canvia quan entrem al Green Valley, un contrast amb els saguaros de Tucson, només 60km al sud hi ha més arbres i tot és verd. Tubac és un poble basat en les botigues de ceràmica i forja, una mica com la Bisbal i Breda, però a la mexicana. També hi ha galeries d'art i joies. Però no sembla tenir gaires visitants, si més no avui, i moltes botigues tot i tenir el cartell d'open, estan closed. Fem una volta pel poble i dinem en un bar d'allà. Quàn han començat a créixer nuvolades, hem agafat el cotxe per seguir cap al sud a visitar la Missió de Tumacacori...és sorprenent! L'església està sense restaurar, pràcticament com estava a mitjans del segle XIX quan va ser abandonada. Hi ha un petit museu amb la història dels jesuïtes i de les diferents tribus índies. Sembla quela pluja ens esperés quan hem enfilat cap a Nogales. Un cop al poble, la pluja i els núvols, no afluixen, així que veiem el mur que recorre els turons, rere una cortina d'aigua. Xoca veure la frontera, custodiada per una tanca metàlica, no hi estem acostumats. El temps no canvia, així que decidim tornar a Tucson i no anar a Patagònia. Un cop a Tucson no plou i ens reben els 96°F (36°C), buff quin canvi quan havíem estat a 63°F!!!!!
Bé això és el sud d'Arizona és així a l'estiu, plou i fa sol, mentre escric això, dia 26, l'Anna ha hagut de desfer el camí a la feina perquè ha quedat xopa, ja que plou a bots i barrals, amb vent, llamps i trons.

Fins aquí avui i gaudint els últims 5 dies a Tucson. Petons a tots!